Marató

Això és gent a plaça Espanya esperant que passin els primers corredors de la Marató de Barcelona. Gairebé no faig mai fotos amb el mòbil.

Diumenge al matí vaig fer el recorregut de la Marató en bicicleta, acompanyant als corredors. Va ser un dia de sol ple d'emoció. Almenys per mi. Sé perfectament el que és fer un viatge com aquest de 4 o 5 hores de duració amb la pressió de superar-les, d'arribar a creuar la línia de meta, d'acabar el recorregut.

En aquest link es pot veure el dibuix del camí de la marató: http://www.bcn.cat/marato/ca/recorregut_hores.html. Sembla un d'aquells passatemps en què has d'unir punts per a veure-hi el dibuix que s'amaga. En aquest cas, però, no hi ha res: el dibuix no recorda a res a no ser que li posem una mica d'imaginació... És un bon viatge que encara es pot fer ja que la línia blava que el marca encara es veu pintada a l'asfalt... Llàstima que es va fer pensant en què fos com un passi de postals de la ciutat, per vendre-la als turistes, als atletes guiris, que n'hi havien molts, que hi participaven i als seus acompanyants, que també n'hi havia bastants i que de ben segur han tornat a fer feliços als hotelers. La ciutat de Barcelona és molt més que la torre Agbar o el Camp Nou o el puto Fòrum.

4 hores en les quals penses moltíssimes vegades en avandonar, però per una força major innexplicable mai ho acabes fent. Com la vida però en petit. És molt... trepidant.

Aquí hi ha més gent esperant a veure passar als que corrien... I un tros del meu germà tot just acabar la marató. El seu va ser un viatge de 3h 39'!!!!