Prosocialitat: "principi des del qual s'articula la pràctica comunicativa. Són aquell grup de comportaments que, sense la recerca d'un reconeixement posterior, afavoreixen a altres persones, grups o fins socials i fan augmentar la probabilitat de generar una reciprocitat positiva, de qualitat i solidària en les relacions interpersonals o socials consequents, preservant l'identitat, la creativitat i la iniciativa de les persones o grups implicats". O sigui, la COMUNICACIÓ en estat pur.
Fa poc, algú em va recordar que tinc la capacitat d'explicar coses...
dissabte, 31 de gener del 2009
Sembla mentida, mentre intentes tirar endavant de la millor manera que pots i saps, el teu passat sempre té la manera de trobar-te de nou de forma inesperada, com si te'l creuessis pel carrer de tant en tant. Sempre he fugit dels meus propis records, perquè són enganxosos com la mel... - bé, no, com la mel no, perquè se'n va fàcilment amb aigua calenta... enganxosos com la olor a all, potser... - perquè em distreuen de viure el meu present més immediat, que el tinc bastant descuidat pobret. Però darrerament he coincidit amb uns quants bons records que m'han arrecat somriures de ben endins i m'han obligat a fer un vertiginós balanç de la meva vida fins ara. Entensos, ho reconec, no tot el meu passat fa pudor d'all, he estat una mentidera i no sóc tant mártir com em mostro: hi ha bones coses que m'han fet feliç. Confesso que m'encanta topar-me per casualitat amb elles pel carrer i les cantonades i sentir per dins que també sóc el que sóc gràcies a elles. Aquest és un plaer íntim.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
