dijous, 31 de desembre del 2009

-18º



Quatre dies a Cracòvia, tres d'ells sense la meva maleta, que s'havia quedat en algun lloc de l'aeroport de Frankfurt... Va ser el cap de setmana més fred a tota Europa. La meva mare em va trucar i em va dir que la gent es moría pel fred, de fred, congelada. a Polònia van morir cinc persones i jo, a l'intempèrie, mai havia estat tan a prop de l'amputació d'alguns dels meus membres. Camí de Cracòvia, al voral de la carretera, una noia en roba interior desafia les temperatures. Jo em vaig passar tres dies amb la mateixa roba. Ciutat preciosa, Cracòvia. Antiga capital del regne, on hi vivien els reis de Polònia fa uns quants segles quan encara tenien reis i la religió catòlica començava a extendre's per Europa de forma imparable. Hi estan encofrats en una petita catedral catòlica presidida per uns ossos de drac que algú va caçar un dia. És bonic veure com la història d'aquest animal fantàstic encara s'explica i els que ho fan et miren buscant la teva complicitat per a que facis veure que te la creus. I tant! Són els ossos d'un drac! El julivert en polonès es diu pietrushka.

dissabte, 31 de gener del 2009

ong comunicativa

Prosocialitat: "principi des del qual s'articula la pràctica comunicativa. Són aquell grup de comportaments que, sense la recerca d'un reconeixement posterior, afavoreixen a altres persones, grups o fins socials i fan augmentar la probabilitat de generar una reciprocitat positiva, de qualitat i solidària en les relacions interpersonals o socials consequents, preservant l'identitat, la creativitat i la iniciativa de les persones o grups implicats". O sigui, la COMUNICACIÓ en estat pur.

Fa poc, algú em va recordar que tinc la capacitat d'explicar coses...

Facebook



Sembla mentida, mentre intentes tirar endavant de la millor manera que pots i saps, el teu passat sempre té la manera de trobar-te de nou de forma inesperada, com si te'l creuessis pel carrer de tant en tant. Sempre he fugit dels meus propis records, perquè són enganxosos com la mel... - bé, no, com la mel no, perquè se'n va fàcilment amb aigua calenta... enganxosos com la olor a all, potser... - perquè em distreuen de viure el meu present més immediat, que el tinc bastant descuidat pobret. Però darrerament he coincidit amb uns quants bons records que m'han arrecat somriures de ben endins i m'han obligat a fer un vertiginós balanç de la meva vida fins ara. Entensos, ho reconec, no tot el meu passat fa pudor d'all, he estat una mentidera i no sóc tant mártir com em mostro: hi ha bones coses que m'han fet feliç. Confesso que m'encanta topar-me per casualitat amb elles pel carrer i les cantonades i sentir per dins que també sóc el que sóc gràcies a elles. Aquest és un plaer íntim.