EL FINAL

Avui 28 de maig de 2011 tanco el blog. A partir d'ara els continguts relacionats amb tot tipus de viatges i suceptibles d'haver-se publicat aquí tindran cabuda a http://elmetodeklose.wordpress.com. Gràcies!

Bajo el volcán

(imagen de EFE) El Eyjafjalla, volcán islandés situado bajo un glaciar con el mismo nombre, ha entrado en erupción. La columna de humo producida se ha instalado en el centro de Europa hace unos días y ha paralizado todo el tráfico aéreo. El periodista Rafael Poch, corresponsal en Berlín del diario La Vanguardia escribe en su magnífica crónica (18/04/2010) sobre los efectos del volcán:

"La erupción islandesa lanza una invitación al sosiego a una manera de funcionar manifiestamente excesiva, una especie de sugerencia telúrica al cambio, una invitación, a unos ejercicios espirituales continentales, como ocurrió a menor escala con las nevadas y los apagones del temporal catalán de marzo. Sin embargo, el engranaje lo interpeta exclusivamente en su faceta de incidente técnico, ignorando la sugerencia que el parón parece contener".

Es cierto que cuando uno se queda tirado en un aeropuerto, le vienen ganas de pensar y de relajarse reflexionando sobre cosas a las que normalmente no le concedemos mucho tiempo. Es como ir en tren y pasarse todo el trayecto mirando por la ventana. Cuando suspiramos y pensamos "sí, una pausa por favor". En el mismo rotativo aparecía la noticia que han habido personas que han pagado miles de euros a un taxista para ir de Barcelona a Amsterdam (!). ¿Y si lo mandamos todo a la mierda durante unas horas? ¿No es esa la ilusión de mucha gente? Por cierto, la nube de cenizas volcánicas es preciosa y, según los geólogos islandeses, es posible que el volcán de al lado, el Katla, de mayor dimensión, esté preparando su entrada en escena. Supongo que es la manera que tiene la Tierra de autoregular el exceso de formas de vida que la habitan.

Tempesta perfecta

Un terretrèmol devastador a la costa de Xile, una brutal innundació al nord de França. Cada vegada que algun fenòmen metereològic provoca morts, destrosses, desgràcies de gran magnitud penso en com la Terra es manifesta i dóna un toc d'atenció als homes. Un copet d'aire i pum! centenars de persones mortes. La coincidència de varis successos alhora em fa pensar també en que n'han de venir molts més, perquè tot just la Terra comença a cabrejar-se de veritat. Llegeixo al diari que el terratrèmol de Xile ha pogut desviar 8 centímetres l'eix del planeta i que això ha variat la durada del dia en microsegons. Potser d'aquí a milers d'anys, el dies tindran 23 hores. En una recent calçotada a prop de Sant Pol de Mar, entre got de vi i calçot sucat, algú explicava que al costat del llac de Banyoles hi ha una bassa d'aigua que s'ompla d'aigua cada vegada que entra en erupció un volcà de Nova Zelanda. Mentre sentia aquesta història, mentalment vaig viatjar entre les capes tectòniques de la terra fins que vaig anar a parar a una platja de Nova Zelanda, com un peixet que cau per la tassa del vàter i acaba apareixent al costat de l'Illa dels Conills, al mig del Mediterrani. Quan vaig tornar a la calçotada, uns nens jugaven amb les brases del foc fins a convertir-les de nou en un foc viu. El fum ho invaia tot.

El llac de Banyoles es d'origen tectònic i es diu que está connectat amb els volcans mediterranis, que quan puja el nivell de l'aigua significa que en pocs dies el Vesuvi entrarà en erupció. També es diu que l'aigua del llac prové del Diluvi Universal, que es va quedar allà estancada. No m'extranyaria que també hi hagués un monstre - català, obviament -, com en el llac Ness.

-18º

Quatre dies a Cracòvia, tres d'ells sense la meva maleta, que s'havia quedat en algun lloc de l'aeroport de Frankfurt... Va ser el cap de setmana més fred a tota Europa. La meva mare em va trucar i em va dir que la gent es moría pel fred, de fred, congelada. a Polònia van morir cinc persones i jo, a l'intempèrie, mai havia estat tan a prop de l'amputació d'alguns dels meus membres. Camí de Cracòvia, al voral de la carretera, una noia en roba interior desafia les temperatures. Jo em vaig passar tres dies amb la mateixa roba. Ciutat preciosa, Cracòvia. Antiga capital del regne, on hi vivien els reis de Polònia fa uns quants segles quan encara tenien reis i la religió catòlica començava a extendre's per Europa de forma imparable. Hi estan encofrats en una petita catedral catòlica presidida per uns ossos de drac que algú va caçar un dia. És bonic veure com la història d'aquest animal fantàstic encara s'explica i els que ho fan et miren buscant la teva complicitat per a que facis veure que te la creus. I tant! Són els ossos d'un drac! El julivert en polonès es diu pietrushka.

ong comunicativa

Prosocialitat: "principi des del qual s'articula la pràctica comunicativa. Són aquell grup de comportaments que, sense la recerca d'un reconeixement posterior, afavoreixen a altres persones, grups o fins socials i fan augmentar la probabilitat de generar una reciprocitat positiva, de qualitat i solidària en les relacions interpersonals o socials consequents, preservant l'identitat, la creativitat i la iniciativa de les persones o grups implicats". O sigui, la COMUNICACIÓ en estat pur.

Fa poc, algú em va recordar que tinc la capacitat d'explicar coses...

Facebook

Sembla mentida, mentre intentes tirar endavant de la millor manera que pots i saps, el teu passat sempre té la manera de trobar-te de nou de forma inesperada, com si te'l creuessis pel carrer de tant en tant. Sempre he fugit dels meus propis records, perquè són enganxosos com la mel... - bé, no, com la mel no, perquè se'n va fàcilment amb aigua calenta... enganxosos com la olor a all, potser... - perquè em distreuen de viure el meu present més immediat, que el tinc bastant descuidat pobret. Però darrerament he coincidit amb uns quants bons records que m'han arrecat somriures de ben endins i m'han obligat a fer un vertiginós balanç de la meva vida fins ara. Entensos, ho reconec, no tot el meu passat fa pudor d'all, he estat una mentidera i no sóc tant mártir com em mostro: hi ha bones coses que m'han fet feliç. Confesso que m'encanta topar-me per casualitat amb elles pel carrer i les cantonades i sentir per dins que també sóc el que sóc gràcies a elles. Aquest és un plaer íntim.

València

Surto, quatre hores, arribo, faig, menjo, surto, quatre hores més i arribo a les quatre del matí. Fa fred a Barcelona i els busos nocturns van buits els dimecres a aquesta hora. Sona Thin Lizzy, crec, en els altaveus que hi ha als seients del darrera del cotxe. El conductor ha obert la finestra per fumar però igualment el fum m'arriba a la cara. Els viatges no desitjats fan mal.