Gegant

Miratge: ingravidesa d'un jubilat... És cert que quan arribes a una edat comences a estar de tornada de tot? Sí és així, quin camí s'ha d'agafar per arribar-hi? M'imagino una ruta amb indicacions de colors com en les GR.

Ratpenats empurdanesos

El cap de setmana passat vam recórrer de nit els 5 km del camí del riu Muga sota els ratpenats que volaven al nostre voltant. Podíem sentir el batec de les seves aletes sobre els nostres caps. Inquietant...

En dos dies vam fer uns 50 km en bicicleta, cosa que no està gens malament. Gran part dels quilòmetres els férem mentre al nostre en apareixien al pas tota mena de bitxos: libel·lules, insectes volados no identificats, papallones, pardals, gavines, caballs, guiris jubilats alemanys i francesos, gossos grans i petits, ànecs i ratpenats. I els que no veiem. Feia temps que no sentia el plaer que suposa el desplaçament de mitja distància sentint-me tan ben acompanyada. Gràcies a l'al·ludit.

Ver mapa más grande ** Aquest és el recorregut per on apareixen els ratpenats.

Torero estrella

*Algú reconeix aquest edifici? Crec que té gràcia. A la foto no s'aprecia però és de color blau elèctric. Està situat en un dels llocs més horribles de Bcn... Hi passo per davant cada matí.

La patejada d'aquest matí per arribar a les oficines d'Hisenda, a banda de deixar-me baldada i cabrejada per una burocàcia que no entenc, m'ha permès topar-me amb algunes coses interessants...
José Tomás, torero de moda, ha entrat en la categoria de personatge mereixedor de portada de revista del gènere rosa. La foto a la coberta del darrer Diez Minutos estava feta de lluny i tenia poca definició però la suficient com per distingir unes espectaculars cicatrius a la cama dreta del torero, que anava amb banyador. Recordo que La Vanguardia li dedicava la foto de portada no fa gaire (en aquest cas, anava mudat amb el traje de luces), quan va tornar a les "faenas" i les "verónicas". Per una vegada, el Diez Minutos i La Vanguardia han tingut el mateix criteri per a la primera pàgina... :) I en el cartell del pirulí amb què m'he topat de casualitat avui Tomás sembla una pop star de gira. Al peu del cartell hi havia el logo dels patrocinadors i col·laboradors del tour, entre ells moltes institucions públiques de l'òrbita de la Gene i la Dipu. Quantes propostes tan culturals o més que la dels "ruedos" necessitarien tambén el mateix suport i no el tenen ni el tindran mai!

*Pirulí d'Aribau amb Rosselló.

Uns passos per una altra ciutat...

He recuperat del meu disc dur uns segons animats d'aquest estiu. Dia humit. Gris gris. Però era emocionant haver de mirar a un costat diferent abans de creuar el carrer.

Descoberta d'avui

Ara feia tres mesos que no passava pel carrer Santa Àgata, a la part alta del barri de Gràcia. Forma part d'una ruta que a partir d'ara tornaré a fer cada dia per motius que ara no venen el cas explicar. Potser ho faci més endavant. Avui m'he trobat sense voler, mentre mirava despistada un senyor amb cabells blanc i gosset del mateix color que sortia d'un portal a passejar. Així que s'han allunyat he vist que potser aquell senyor era Oriol Maspons, un del fotògrafs que van il·lustrar la Gauge Divine barcelonina, en veure la inscripció a la porta d'on havia sortit. Després m'he recreat en la llum intermintent de les bombetes que s'encenen i s'apaguen en el flaixos de les càmeres amb què fan fotos les noies que decoren les parets del Flash-Flash. Blaaaaaaaanc lluminós. Truites i cubates.