Bloqueig

La tempesta va passant. Afortunadament tot passa. Cal tenir una mica de paciència, però, i no enganxar-se als records de forma obsessiva.

Chanson

La premsa en va plena avui: Sarkozy, un superheroi modern i liberal, i la chansonera Carla Bruni es van deixar fotografiar junts a Disneyland Paris. Un kiki en una habitació amb les cortines estampades de Minnie i Mickey. Pobre Bruni, si la relació continúa, haurà de suportar als amics del seu enamorat, entre els quals hi ha alguns superherois en hores baixes com Jose Mari Aznar (algú s'enrecorda del moment loser de Superman a "Superman 3" a la barra del bar, borratxo i sense afaitar? Doncs això). S'imaginen la trobada entre Ana Botella i Carla Bruni??!! A la Botella segur que se li surten els ulls de l'envejaaaaaaaa!!!!!!!!
- A ver Carla, tócanos algo, tócanos algo, mujer, que a Ana y a mí nos gusta mucho la música... Que chica más fina, eh Anita?
- Ni que lo digas, Jose...

La ruta d'avui ha estat marcada per un sol poc eficaç davant del fred. Tinc els preus congelats. No sé perquè baixo pel carrer Balmes en bici si sé que és com un suicidi... Putes motos. I putes obres.

Desidia

Mandra, somnolència, tristesa, desídia, inquietud, remordiments, malestar, cansament, cansament profund, bloqueig, mandra, frustració, negació, ensopiment, emprenyament, m'abraces?, bloqueig... porto dies sentint que on més segura estic és sota els llençols del llit, d'on no sortiria mai més.

Un riu sec

Restes de l'antic Club Rio, al carrer de Sant Hermegild, cantonada amb Ríos Rosas, un punt mort en el mapa de Barcelona entre els carrers de Balmes i Saragossa. Al mateix carrer Ríos Rosas hi havia un altre bar amb llums de neó que va tancar no fa gaire. Ara ja hi ha un cartell d'una immobiliària que diu que es pot llogar. No gaire lluny d'allà, al número 89 del c/Saragossa hi ha un altre bar on homes i dones juguen caure's bé - aquest sí que està en funcionament - que es diu Bar Capricho. Pels matins, cap a les 11h, la porta principal sempre està una mica entreoberta i se sent música llatina. Deu ser la dona la neteja que fa feina. Recordo que en un viatge a Galícia la majoria de puticlubs tenien nom dels signes del zodíac.

Espia

Acabo de descobrir qui tira pel terra el matalàs que hi ha al traster comunitari de l'edifici on visc ara: el veí del segon segona. Per sort, quan l'he enxampat ell no m'ha vist. El matalàs és de la presidenta de la comunitats de veïns, la mateixa que en el seu dia va penjar un cartellet convocant els nostres sentits comuns per a que "el cuarto no s'ompli de trastos". No hi ha gaire bon rollo entre els veïns. Alguns ni es saluden.

Bala

Dins del Palau Nacional a Montjuïc, on ara està el MNAC, hi ha (o hi havia) un orgue gegantí, del qual es poden veure una quarantena de tubs de metall amb els seus corresponents mecanismes d'obertura. Aparentment sembla que ja no hi ha teclat però és possible que estigui amagat al darrera, ja que sota de la part central, hi ha dues portes petites. En un dels tubs de la part esquerra hi ha un forat. Em vaig entretenir fantasejant que era un forat fet per una bala que es va colar a l'edifici durant la guerra civil. O millor, que la bala es va disparar durant una festa privada entre militars franquistes, como si fossin cawboys borratxos apuntant al cel.

Recomano la visita a l'edifici, que és gratuïta.

Tòxic

El resentiment és un sentiment intoxicador de l'ànima. Desintoxicar-se és un procés que pot durar anys. Cal tenir paciència per anar natejant el llac que s'ha acabat convertint en un pantà ple de fang.

Cada día em proposo iniciar un camí d'aprentatge mitjantçant la curiositat. I riure, riure molt.

Aliè

Em topo de nassos amb la dificultat d'assimiliar el silenci inesperat de l'altre. Si em pogués colar per un forat dins els seu cap i saber què s'hi bull... Gestionar les meves pròpies espectatives no acomplides davant d'una reacció no prevista. Com fer-ho? M'enrabio, li ho faig pagar amb silenci i ignorant-lo... Fins que em pregunta què em passa. Perquè, és clar, ara el problema el tinc jo...

Necessito un temps per a tornar a tenir la mateixa freqüència cardiàca que tenia abans de l'incident.

Gegant

Miratge: ingravidesa d'un jubilat... És cert que quan arribes a una edat comences a estar de tornada de tot? Sí és així, quin camí s'ha d'agafar per arribar-hi? M'imagino una ruta amb indicacions de colors com en les GR.

Ratpenats empurdanesos

El cap de setmana passat vam recórrer de nit els 5 km del camí del riu Muga sota els ratpenats que volaven al nostre voltant. Podíem sentir el batec de les seves aletes sobre els nostres caps. Inquietant...

En dos dies vam fer uns 50 km en bicicleta, cosa que no està gens malament. Gran part dels quilòmetres els férem mentre al nostre en apareixien al pas tota mena de bitxos: libel·lules, insectes volados no identificats, papallones, pardals, gavines, caballs, guiris jubilats alemanys i francesos, gossos grans i petits, ànecs i ratpenats. I els que no veiem. Feia temps que no sentia el plaer que suposa el desplaçament de mitja distància sentint-me tan ben acompanyada. Gràcies a l'al·ludit.

Ver mapa más grande ** Aquest és el recorregut per on apareixen els ratpenats.

Torero estrella

*Algú reconeix aquest edifici? Crec que té gràcia. A la foto no s'aprecia però és de color blau elèctric. Està situat en un dels llocs més horribles de Bcn... Hi passo per davant cada matí.

La patejada d'aquest matí per arribar a les oficines d'Hisenda, a banda de deixar-me baldada i cabrejada per una burocàcia que no entenc, m'ha permès topar-me amb algunes coses interessants...
José Tomás, torero de moda, ha entrat en la categoria de personatge mereixedor de portada de revista del gènere rosa. La foto a la coberta del darrer Diez Minutos estava feta de lluny i tenia poca definició però la suficient com per distingir unes espectaculars cicatrius a la cama dreta del torero, que anava amb banyador. Recordo que La Vanguardia li dedicava la foto de portada no fa gaire (en aquest cas, anava mudat amb el traje de luces), quan va tornar a les "faenas" i les "verónicas". Per una vegada, el Diez Minutos i La Vanguardia han tingut el mateix criteri per a la primera pàgina... :) I en el cartell del pirulí amb què m'he topat de casualitat avui Tomás sembla una pop star de gira. Al peu del cartell hi havia el logo dels patrocinadors i col·laboradors del tour, entre ells moltes institucions públiques de l'òrbita de la Gene i la Dipu. Quantes propostes tan culturals o més que la dels "ruedos" necessitarien tambén el mateix suport i no el tenen ni el tindran mai!

*Pirulí d'Aribau amb Rosselló.

Uns passos per una altra ciutat...

He recuperat del meu disc dur uns segons animats d'aquest estiu. Dia humit. Gris gris. Però era emocionant haver de mirar a un costat diferent abans de creuar el carrer.

Descoberta d'avui

Ara feia tres mesos que no passava pel carrer Santa Àgata, a la part alta del barri de Gràcia. Forma part d'una ruta que a partir d'ara tornaré a fer cada dia per motius que ara no venen el cas explicar. Potser ho faci més endavant. Avui m'he trobat sense voler, mentre mirava despistada un senyor amb cabells blanc i gosset del mateix color que sortia d'un portal a passejar. Així que s'han allunyat he vist que potser aquell senyor era Oriol Maspons, un del fotògrafs que van il·lustrar la Gauge Divine barcelonina, en veure la inscripció a la porta d'on havia sortit. Després m'he recreat en la llum intermintent de les bombetes que s'encenen i s'apaguen en el flaixos de les càmeres amb què fan fotos les noies que decoren les parets del Flash-Flash. Blaaaaaaaanc lluminós. Truites i cubates.