Em topo de nassos amb la dificultat d'assimiliar el silenci inesperat de l'altre. Si em pogués colar per un forat dins els seu cap i saber què s'hi bull... Gestionar les meves pròpies espectatives no acomplides davant d'una reacció no prevista. Com fer-ho? M'enrabio, li ho faig pagar amb silenci i ignorant-lo... Fins que em pregunta què em passa. Perquè, és clar, ara el problema el tinc jo...
Necessito un temps per a tornar a tenir la mateixa freqüència cardiàca que tenia abans de l'incident.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada