Tempesta perfecta

Un terretrèmol devastador a la costa de Xile, una brutal innundació al nord de França. Cada vegada que algun fenòmen metereològic provoca morts, destrosses, desgràcies de gran magnitud penso en com la Terra es manifesta i dóna un toc d'atenció als homes. Un copet d'aire i pum! centenars de persones mortes. La coincidència de varis successos alhora em fa pensar també en que n'han de venir molts més, perquè tot just la Terra comença a cabrejar-se de veritat. Llegeixo al diari que el terratrèmol de Xile ha pogut desviar 8 centímetres l'eix del planeta i que això ha variat la durada del dia en microsegons. Potser d'aquí a milers d'anys, el dies tindran 23 hores. En una recent calçotada a prop de Sant Pol de Mar, entre got de vi i calçot sucat, algú explicava que al costat del llac de Banyoles hi ha una bassa d'aigua que s'ompla d'aigua cada vegada que entra en erupció un volcà de Nova Zelanda. Mentre sentia aquesta història, mentalment vaig viatjar entre les capes tectòniques de la terra fins que vaig anar a parar a una platja de Nova Zelanda, com un peixet que cau per la tassa del vàter i acaba apareixent al costat de l'Illa dels Conills, al mig del Mediterrani. Quan vaig tornar a la calçotada, uns nens jugaven amb les brases del foc fins a convertir-les de nou en un foc viu. El fum ho invaia tot.

El llac de Banyoles es d'origen tectònic i es diu que está connectat amb els volcans mediterranis, que quan puja el nivell de l'aigua significa que en pocs dies el Vesuvi entrarà en erupció. També es diu que l'aigua del llac prové del Diluvi Universal, que es va quedar allà estancada. No m'extranyaria que també hi hagués un monstre - català, obviament -, com en el llac Ness.