Un tros de la carretera que puja al cim del Mortirolo, un dels ports històrics del Giro d'Italia, recorda a tots els que en algun moment de la hitòria passada més recent s'hi han deixat la pell pujant-lo en menys de 10 minuts. Recordo una escalada mítica de Pantani ara fa uns anys... Les gotes de suor li queien per la cara... La quantitat d'aficionats que s'amunteguen en aquesta carretera és brutal. Un ciclista ha de sentir vertígen travessant la multitud i es deu sentir tant fort com vulnerable alhora. És tant gran l'esforç que han de fer, van tan al límit, que només que algun espectador els toqui encara que sigui per voler-los ajudar o animar, poden caure i la proesa s'acaba de cop. Com pitjar l'stop mentre sona una òpera a tot volum.
Plat petit de 39 i pinyó gran de 23. Bé, un pro segurament pujaria amb un 21 o un 19...
^/\^/\^^^^^^^^^^"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada