Com un peixet

El camí de tornada a casa després d'una nit de borratxera. Agafo un taxi, dic les dues paraules que m'han de conduir a casa intentant mantenir la compostura (menys mal que no visc en un carrer amb nom de sant tipus Carrer de l'Arc de Sant Ramón del Call o Carrer de la Santíssima Trinitat del Mont). Miro per la finestra i veig passar la ciutat: carrer muntaner, via augusta, travessa de gràcia, passeig sant joan, joanic, caserna de la guardia civil. Sento que tinc els sentits anul·lats com si tingués el cap dins de l'aigua: sento fluix i amb delay, hi veig borrós i les llums tenen més força de l'habitual, he perdut la parla. Viajo en una peixera. Li agafo com puc el canvi al taxista i surto del cotxe amb tota la dignitat de la qual sóc capaç. Miro amunt i veig que la càmara de seguretat del cuartelillo de la benemèrita em mira. Demà, algú se'n riurà de mi en veure la gravació. El carrer té una pujadeta. Un cop superada giro a l'esquerra i identifico el portal de casa. La satisfacció d'haver arribat al final del viaje és indescriptible.