Escales de cargol dins de l'Hesperia Presidente, Avinguda Diagonal cantonada Muntaner. La llum ataronjada li dóna a l'edifici un aspecte d'hotel de carretera. Dissabte a la nit. El bar Berlín, a l'altra banda de carrer Muntaner ja començava a omplir-se. És problable que la següent parada d'aquella gent fos el Luz de Gas.
Diumenge al matí, passejant a través del nou edifici de Gas Natural, entre la Barceloneta i l'Estació de França, notaves com s'enlairva amb orgull. El blau turquesa del vidres que cubreixen tota l'estructura contrastava amb el lila de la labanda i el verd del romaní plantats als jardinets en forma d'ona de l'entrada. Vaig arrencar unes quates fulles per olorar-les. De prop i acollida entre les parets de l'edifici, t'oblides de com embruta l'skyline barceloní. De prop, les formes es difuminen i el conjunt queda reduït a una sèrie de línies, interseccions, punts de fuga, plans, cares, geometries, jocs de miralls que et conviden a jugar amb el teu propi reflex. De lluny, les formes es converteixen en un perfil aspre, lleig, pretenciós que trenca innecessàriament l'harmonia amb cel. Per cert, els arquitectes són Enric Miralles i Benedetta Tagliabue.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada